Recorrido de la historia del Mallorca (IV): Evolución del nombre del club

Desde la creación del club hasta hoy, el Mallorca ha ido cambiando nombre, a medida que sucedían los diferentes acontecimientos históricos. Entre el 1916-1931, durante los primeros años de vida del equipo, la entidad se llamó RS Alfonso XIII. Desde el año 1931 hasta 1949, se cambiaría de nombre a Club Deportivo Mallorca, después de que llegaran al poder los republicanos y quisieran cambiar cualquier elemento relacionado con Alfonso XIII.

A partir de 1949 y hasta 1965, pasó a llamarse Real Club Deportivo Mallorca. Entre 1965 y 1980 se quitó «Club Deportivo» y se denominó durante quince años Real Mallorca. Desde 1989 hasta 1992 volvió a llamarse Real Club Deportivo Mallorca y a partir de 1992 hasta hoy la entidad tiene el nombre de Real Club Deportivo Mallorca Sociedad Anónima Deportiva, a raíz de que el club se convirtiera en Sociedad Anónima Deportiva tras la aplicación de la ley del deporte 10/1990.

Continuar leyendo «Recorrido de la historia del Mallorca (IV): Evolución del nombre del club»

Que ens deixin fer història…

Avui tenc una sensació ben agredolça dins el cor… Avui quan m’he aixecat me disposava a baixar al bar que fa cantonada amb ca meva per fer un reventat d’Amazonas, mem si qualcú m’explicava la darrera comèdia del nostro mallorqueta.

Però…! He hagut de fer enrere perque duia ses claus de sa Mobillette i no les volia perdre. Aleshores m’ha sortir d’un calaix, com surten les flors d’ametler sense avisar, el meu carnet de soci del Mallorca. Batualmón! Què m’he fet de vell… Què fa d’anys que seguesc el nostro club estimat…

Tal dia com avui, reis meus, es fundà el Mallorca. Amb el nom de ALFONSO XIII FBC amb els Alfonsinos. La primera equipació me conten que no era vermella… què era blava! El primer equip que es va tancar a un vestuari en protesta.

Saps què han vist de vegades aquests ulls córrer homes de vermell i negre… A Bons Aires, al nostro sempre entranyable Lluís Sitjar, a Son Moix on quasi m’han d’operar d’un atac de cor quan n’Engonga ficà aquell penal a l’Arsenal quan jugavem la Xampions… O la final de Copa del Rei contra s’Atlètic de Madrid i el Barcelona. Aquella nit somiadora contra la Lazio de Nedved i Vieri, l’ascens amb en Serra,…

Atac de cor, amics meus. Atac de sentiment és el que tenc ara dins meu. Ses llàgrimes me cauen com ses Fonts Ufanes per les arrugues que han dibuixat a sa meva cara els anys i els desenganys.

Amb el Mallorca he rigut, he somiat, he cridat, he bramat com un nin.

Continuar leyendo «Que ens deixin fer història…»