Manzano i l’amo En Cirer

Manzano i l'amo En CirerEN CIRER: Ai… Bon Jesús. Quina pena ens fa obrir avui diumenge es diari. No sé què passarà amb n’Oltra. Segurament se’l fumaràn però… qui vendrà? En Serra vol un tándem Olaizola-Prats i en Classen s’estima més en Matthaus. I com diu la meva padrina forastera “el uno por el otro, la casa sin barrer”.

Un momento… I qui és aquell d’allà? Això què no és aquell de Jaén, en Manssanita? Aquell que va entrenar el Mallorca? Vamos que sí ho és! Ara per mi que el tenc a prop li diré quatre de ben dites, sí. Manssano! Uep! Manssano! Vine cap a aquí!

MANZANO: Buenas tardes querido palmesano. ¿Tengo el gusto de conocerle?

EN CIRER: Som l’amo En Cirer; En Cirer de Cas Moliner. He llegit al diari que s’en va a entrenar a un equip de la Xina. Que és vera, això?

MANZANO: Pues mire, señó Sirér. Un profesional en la vida ha de saber cuál es su sitio. Nuzotros hemos aportado mucho por este club, el mallorqueta, y en los campos españoles. Ahora, la “víha” me pide un cambio de rumbo; dar un pasito más al frente.

EN CIRER: Batúalmon, Manssano! Anar-se’n a la Xina no és donar una passa, és trabucar del tot! A més, a més, … No eres tu qui demanava que no li fitxassin jugadors que no entenguessin l’espanyol?

MANZANO: Pues… sí. No le farta a usté razón, Don Sirér. Pero en la vida he aprendido que si hay alguien capaz de adaptarse a todo, esos, mi querido Don Sirér, son los chinos. Además, yo no tendré Okubos; yo me rodearé de Jackichanes y Bruslises, mi querido mallorquinista. He pensao que la pretemporada la realizaremos corriendo a lomos de la muralla china, que me han dicho que es mu’ bonita y mu’ histórica. Aprovecharé para echarme unas fotos.

EN CIRER: A vostè això de sortir a sa foto sempre li ha agradat. Idò… què me diu? Que vostè sap res de xinès?

MANZANO: Hay que estar abiertos, y yo soy un hombre de mundo, un MacGyver del fúrbor. Lo único que en lugar de “córner” les diré “colnel» y en lugar de, por ejemplo, decirles “Directivos, quiero un jugador caro” le pronunciaré en mi perfecto chino: “Dilectivos, yo quelel un jugadol calo”. No es un reto difícil para un profesional como yo, mi querido Don Sirér.

EN CIRER: Idò… si vostè ho troba tot tan bo de fer… Doncs… Només me queda desitjar-li molta sort. Tot lo enfora que sigui de Son Bibiloni ja sirà bo. Ja podria endur-se’n amb vostè un parell de “cerdás” agridulces que tenim per aquí.

MANZANO: Grasias, grasias.

EN CIRER: Una darrera pregunta, Don Manssano: A la Xina, què menjarà vostè? Arròs tres delicias o… s’estima més una paella?! Ja mos enrecordam ja, d’aquesta pixada fora de test que va tenir aquell dia diguent-mos això! Au! Arruix, senyor Mansssano! Amb humor i amb tot el respecte del món!

4 thoughts on “Manzano i l’amo En Cirer

  1. jajaja cuando leía a Manzano me lo imaginaba a él hablando de verdad, sobre todo con lo de «querido palmesano». Muy grande l’amo en Cirer.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *