Crida!

Crida, mallorquinista. Crida!

Ens hem d’unir, ens hem de juntar i lluitar per un club que és nostro.

Cridau abans de que se mos acabin ses raons per les que cridar.

Quant de temps fa que no obris un diari els dilluns orgullós?

Jo fa massa temps que els dillunsos ni m’atrevesc a obrir ses pàgines d’esports perquè sé que aviat em cauràn ses llàgrimes.

L’equip mos necessita. Animar als partits no està renyat amb escridassar a la directiva.

Si, ja sé que els jugadors són la majoria uns pocavergonya. Però jo diumenge no és als jugadors al que animaré; sino al mallorqueta, als colors, a la historia, … No animaré a n’Nsue o En Cadamuro, sino a la samarreta que porten, a l’escut que porten. Se mos morirà el club davant nostro.

Diumenge ens han convocats a una manifestació que va des del nostro enyorat Lluís Sitjar fins Son Moix. NO HI PODEM FALTAR. NO HI PODEM FALLAR. NOLTROS NO.

Crida, mallorquinisme. CRIDA!

Que ens deixin fer història…

Avui tenc una sensació ben agredolça dins el cor… Avui quan m’he aixecat me disposava a baixar al bar que fa cantonada amb ca meva per fer un reventat d’Amazonas, mem si qualcú m’explicava la darrera comèdia del nostro mallorqueta.

Però…! He hagut de fer enrere perque duia ses claus de sa Mobillette i no les volia perdre. Aleshores m’ha sortir d’un calaix, com surten les flors d’ametler sense avisar, el meu carnet de soci del Mallorca. Batualmón! Què m’he fet de vell… Què fa d’anys que seguesc el nostro club estimat…

Tal dia com avui, reis meus, es fundà el Mallorca. Amb el nom de ALFONSO XIII FBC amb els Alfonsinos. La primera equipació me conten que no era vermella… què era blava! El primer equip que es va tancar a un vestuari en protesta.

Saps què han vist de vegades aquests ulls córrer homes de vermell i negre… A Bons Aires, al nostro sempre entranyable Lluís Sitjar, a Son Moix on quasi m’han d’operar d’un atac de cor quan n’Engonga ficà aquell penal a l’Arsenal quan jugavem la Xampions… O la final de Copa del Rei contra s’Atlètic de Madrid i el Barcelona. Aquella nit somiadora contra la Lazio de Nedved i Vieri, l’ascens amb en Serra,…

Atac de cor, amics meus. Atac de sentiment és el que tenc ara dins meu. Ses llàgrimes me cauen com ses Fonts Ufanes per les arrugues que han dibuixat a sa meva cara els anys i els desenganys.

Amb el Mallorca he rigut, he somiat, he cridat, he bramat com un nin.

Continuar leyendo «Que ens deixin fer història…»

Manzano i l’amo En Cirer

Manzano i l'amo En CirerEN CIRER: Ai… Bon Jesús. Quina pena ens fa obrir avui diumenge es diari. No sé què passarà amb n’Oltra. Segurament se’l fumaràn però… qui vendrà? En Serra vol un tándem Olaizola-Prats i en Classen s’estima més en Matthaus. I com diu la meva padrina forastera “el uno por el otro, la casa sin barrer”.

Un momento… I qui és aquell d’allà? Això què no és aquell de Jaén, en Manssanita? Aquell que va entrenar el Mallorca? Vamos que sí ho és! Ara per mi que el tenc a prop li diré quatre de ben dites, sí. Manssano! Uep! Manssano! Vine cap a aquí!

MANZANO: Buenas tardes querido palmesano. ¿Tengo el gusto de conocerle?

EN CIRER: Som l’amo En Cirer; En Cirer de Cas Moliner. He llegit al diari que s’en va a entrenar a un equip de la Xina. Que és vera, això?

Continuar leyendo «Manzano i l’amo En Cirer»

Ni Cadamuros ni cans de “razza”

Ni Cadamuros ni cans de “razza”, el que el mallorqueta ha de menester i tots ho trobam a faltar, són Cans de Bestià, cans de bou. I és que, amics meus, el mallorqueta una vegada més ha deixat anar una bona oportunitat. I dic bé: “ha deixat anar…” Trob que la sensació general que tenim és de que no hi ha cap que “comani” ni al camp ni a sa llotja. Pareix que no els hi fa mal jugar així. Volem Olaizolas, Ballesteros, Lussenhofs, Eto’os, Nadals, Amatos… gent que s’estimi tant el Mallorca que els hi faci mal no competir una pilota. Gent amb sang dedins, batualmon! Gent que cridi quan el contrari els hi trepitgi es sembrat. No volem jugadors molt técnics ni Messis. Volem camisetes plenes de fang, volem “greñudos”, volem bèsties, volem camies trencades i pantalons girats de tant de córrer. El Mallorca ara per ara necessita potros i no ases.

La segona divisió s’ha posat “firme” i ara no hi cap res més que nassos (per no dir una altra cosa, què m’entens no?)

Al mallorquinista no li fa mal es perdre; al mallorquinisme li treu de puesto que no hi hagi cap jugador que s’emprenyi ni els hi faci mal dins el cor el que està passant cada pic que s’arbitre xiula es final d’un partit.

I mentrestant, en Manssano entrenarà a un equip de la Xina!! Déu meuet! …

Xerrades mallorquinistes: I el mallorqueta què ha fet?

– Cirer! Uep, Cireeer! I el mallorqueta què ha fet?

– I què no ho saps, Bernat? Fer, el que es diu fer… No ha fet res.

– Com què res? I què no jugava aquest diumenge amb l’Sporting? Per mi ha perdut…

– Idò això: No va fer res de res. Tornar a perdre, Déu sagrat.

– I què trobes, què trobes? què n’Oltra seguirà?

– Ara no sé si m’ho han contat o he llegit en es diari però me pareix que n’Oltra, s’entrenador, pot anar cap viu perquè de seguir així… Per mi no passa d’aquesta semana. Jo trob que n’Oltra no és dolent. El que passa és que els equips de vegades necessiten un canvi. I lo més fàcil i, pentura, lo més efectiu és canviar d’entrenador. Jo no sé si l’acomiadaran però ja he llegit noms: que si Lotina, que si Olaizola, que si en Carreras, …

– I en Llorenç, en Serra Ferrer, que no s’animaria a baixar i dirigir s’equip?

Continuar leyendo «Xerrades mallorquinistes: I el mallorqueta què ha fet?»

A partir de mañana, nueva sección en RCDM…

L'amo En Cirer reducidoXerrades mallorquinistes: L’amo En Cirer

Ei! com va això, al·lotets? Som En Cirer. L’amo En Cirer de Cas Moliner. Ara mateix m’agafau fent un palo amb sifó i unes olives trencades; però ben aviat compartirem bones xerrades mallorquinistes.

Des d’aquesta terrasseta des bar que fa cantonada amb ca meva, analitzarem es nostro mallorqueta. Tot molt entranyable i amb bon gust.

Amunt Mallorca!!!